Els dibuix infantil i la seua significació.

Els dibuix infantil i la seua significació.

Pintar i dibuixar són les activitats artístiques més freqüents que fan els xiquets i les xiquetes a l’escola,  per tant, a través d’ells expressen els seus sentiments, emocions, desitjos o preocupacions, com indica Marín (2003).

De manera general, es pot recollir diferents etapes, com assenyala Segurado (2013):

-                   Abans dels dos anys és l'etapa dels gargots, ja que és la primera expressió gràfica de la qual a poc a poc aniran creant forma i sentit.

-           De dos a quatre anys, els dibuixos mostren cercles, existeix un gargot una mica més controlat, imitatiu, però cal tindre en compte que és un realisme fallit ja que no és una còpia exacta. Es poden observar traços agrupats en formes i contorns, figura humana amb només cames i cap, així com cotxes, casa, pilotes, sol, lluna.

-             Als cinc o sis anys, els dibuixos i pintures infantils són espontanis, apareixen formes amb més detalls, es perfila. Així com diferenciació entre figures humanes, més grans, xicotetes, més força, febles, bonics, lletjos. També el personatge en situació, dins de la història.

Figura 1: Etapes de maduració grafomotriu

Font: Bloc d'Esmeralda Agra.

Fins ací, és com podem interpretar què sent el xiquet, ja siga pels colors que utilitza, com dibuixa les figures i què intenta transmetre amb ells. És una etapa fonamental perquè es pot indagar en la seua vida i interpretar dades.

Ara bé, com a mestres i mestres què podem avaluar?

- La manera d'agafar el llapis.

- L'actitud cap a la realització del dibuix.

- L'espai que ocupa, ja que depén d'on dibuixa pot transmetre més seguretat o menys.

- El traç, ja que demostra guanyes de treballar, experimentar, aprendre, així com de control o d'impulsivitat.

- Forma, passar de formes rectilínies a corbes o ondulades. La utilització d'aquestes, remarca un major control que tenen els xiquets o xiquetes, confiança, una bona inclinació des de xicotets.

- Utilització de colors, ja que plasma com estan anímica o sentimentalment.

Acaso López (2000), en el seu article “Simbolització, expressió i creativitat: tres respostes sobre la necessitat de desenvolupar l'expressió plàstica infantil” proposa tres tipus de processos que justifiquen la necessitat de desenvolupar plàstiques en el xiquet:

• Dibuixar impulsa el creixement del procés de simbolització general (desenvolupament intel·lectual).
• Dibuixar desenvolupa la seua capacitat d'expressió (desenvolupament emocional).
• Dibuixar impulsa la seua creativitat.

Aquesta autora exposa que simbolitzar, expressar i crear formen part del desenvolupament cognitiu del discent.

Finalment, inserisc un vídeo que explica què s'amaga darrere dels dibuixos. Perquè no es tracta només d'ensenyar-los a dibuixar, sinó que com a mestres i mestres hem d'interpretar el que un alumne intenta transmetre.

Acaso López, M. (2000). Simbolització, expressió i creativitat: tres respostes sobre la necessitat de desenvolupar l'expressió plàstica infantil (pp 41-57). Recuperat de https://core.ac.uk/download/pdf/38827709.pdf

Fosati y Segurado. L’expresió gràfica infantil espontànea. Recueperat de https://drive.google.com/drive/folders/1R20Euf2_WTK4zuuL_N6fFopucfEPmbmg

Marín, R. (2003). El dibuix infantil: imatges, relats i descobriments simbòlics. En Marín, Ricardo (2003). Didàctica de l'educació artística per a primària (pp 53-106). Madrid, Espanya: Pearson.